"ORELLERES HUMANES"

Tracta d'una persona que es troba parlant amb LLorenç Lloret de peixos que viuen molt prop de la superfície i aquest per a aclararlo utilitza una expresió que deïa "a flor d'aigua" a questa li va vindre al cap que aquestas paraules eren les que tindria que haber possat en el seu treball i es va donar conta que tan sol un parell de paraules ens poden cambiar molt la manera de veure les coses.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

"PEL PREU D'UN SOMRIURE"

En aquesta obra es mesclen dues conceptes al mateix temps que les associa entre ells i que són el somriure, és a dir el fet de somriure i les estacions de l'any. Amb el fet de que les associa em referisc a que l'autor relaciona la felicitat amb el caloret de l'estiu i la primavera i la tristesa un poc amb la tardor i l'hivern pel tema de la pluja i tot això.
Leer más

"PROSTITUCIÓ TERRITORIAL"

En aquest fragment Joan Borja dóna una queixa a la societat en la qual ens compta com la gent està destrossant  en concret   les platges valencianes per construccions que estan fent pràcticament quasi tocant l'aigua i que bàsicament estan prohibides.
Leer más

"VOL DE FANTASIA"

En aquest fragment l'autor ens relata que hi ha una mare o un pare observant una gavina a través de la finestra, aquest pardal li porta al record de quan anit va arribar el seu fill d'un viatge a la neu i que es va donar compte que cada vegada que torna d'una cosa així ho troba més madur, una cosa que l'alegra molt per a que en un futur puga volar com la gavina que he anomenat anteriorment.
Leer más